La hipocresia és la clau per a la felicitat? És una pregunta molt tipica, massa, però jo ho vull plantejar d'una manera que nose si ho ha plantejat algu, i és que l'unica manera en que ho he vist plantejat ha estat posant un exemple bastant banal(vanal?), i no és més que Homer Simpson un tio feliç, tap de suro i prou. Aqui, evidentment està proposant hipocrita com a tap de suro que potser no seria el millor sinònim.
Si vivim una vida la qual sabem, per causa de determinats prejudicis (o experiències prèvies no solsament nostres sino d'altra gent), que pot ser sobtadament canviada en una direcció menys afortunada, però creiem que si hi fem algo serem titllats de bojos (dons no tothom coneix d'aquests prejudicis o no arriben a la mateixa conclusió)ja que semblarà algo massa dràstic, què ens queda? No fer res i esperar que es fagi sol amb el temps. I això se'n diu hipocresia.
És l'hipocresia la solució a les pors de la vida? Podriem dir que és la solució per a la gent que no es vol buscar problemes (covards?)? Doncs si es fa front a les coses sempre hi ha gent descontenta i et crees enemics. Hi ha alguna manera de fer-ho sense crear-se'ls?
3 comentarios:
quina densitat! m'ho he hagut d rellegir i encara no he pogut desfer el cabdell del tot, però pel que entenc parles de tres postures diferents en relació a la felicitat, la hipocresia, la covardia i l'estupidesa. la hipocresia com q va d simular pot ser molt bona per semblar feliç però no per ser-ho, pq encara q és fàcil enganyar-se a un mateix no crec q en aquest cas ho sigui. l'estupidesa en canvi sí q és una bona opció, però com q no depèn d nosaltres i en el fons et deu donar més q felicitat absència de preocupacions al no detectar-les tb la descartaria. i la covardia en mesura em sembla prou bona, pq una cosa és no donar la cara o no atrevir-se a fer el q es vol, q és més tema d'inseguretats q vas resolent, però ser prudent i deixar una mica q el temps posi les coses a lloc em smebla molt útil. clar q tot depèn del concepte de felicitat que tinguis, jo m'estic referint a una estabilitat emocional positiva, al contrari d'estar deprimit, i dsprés sí q hi pot haver cims de felicitat. però q em sembla molt més difícil d'aconseguir lo primer (i per això pot anar b una miiica d covardia-prudència) que aquests cims. i nosé això de crear-se enemics suposo q si aquests enemics sota el teu criteri són gent valuosa deus estar cagant tu la manera d'afrontar el q sigui, i si no i no t'afecta massa doncs tira milles.
'la hipocresia es la clau per a la felicitat?' doncs no, pero si no et ralles gaire per les coses (cosa que tampoc depen de nosaltres, com la estupidesa) suposo que deu solucionar bastant, fas veure que no veus algunes coses, rius quan no en tens ganes, fas el que s'espera que facis, etc i potser ets feliç perque els altres tambe et riuran i com que no et pares a pensar que els altres segurament son igual de hipocrites que tu doncs et sembla que tens amics i tots contents.
pero bueno, si no ets tan hipocrita com per fer aixo, (en realitat ara que ho penso jo crec que ser hipocrita es com ser estupid, no depen de nosaltres, hi ha gent que ho pot ser i tan content, i hi ha gent que no) aleshores es millor fer el que creus, i riure quan en tens ganes i ja esta, es com estaras mes feliç. a mes, saps que si sent aixi li agrades a algu, sera perque realment li agrades, vull dir que realment tindras amics i no hipocrites. i lo dels enemics doncs mira, si no li agrades a algu mala sort, prefereixo tenir amics i enemics que no tenir cap de les dos coses.
vaig topar ahir amb aquest blog i em va molar molt:
http://guionistabrillant.blogspot.com/
Publicar un comentario