Donant voltes al cap, després d'una llarga cadena de pensaments arrelats en el meu, el nostre catalanisme, se'm planteja el dubte, tot volent trobar-hi una explicació psicologica, "objectiva", o bé utilitarista (nose si és exactament la paraula que vull emprar però amb les altres ja es matisa) del perquè del sentiment patriòtic, entenent-lo com el conjunt de idees culturals, linguistiques, històriques,... crec que culturals ho engloba bastant bé, encara que socials també.
La resposta a la pregunta tant simple, segons el meu parè és doncs que ens fa feliços. Jo em sento orgullós de poder dir "tenim pa amb tomaquet (tipic però un com qualsevol exemple), el català, i moltes altres que ara no em venen al cap (potser això fa notar que potser no hi ha tantes coses i això posaria en dubte el que diré ara ja que no seria un sentiment tant materialista (com dire ara) sino un sentiment ceg, és a dir sense motiu en concret)". I la meva teoria és que tot això ens agrada perque nomes es nostre (colectiu) i podem sentir-nos diferents. És doncs el patriotisme un sentiment egoista? És la teoria que llanço a l'aire i que corrobora el comportament humà com egoista.
Espero que digueu la vostra i m'ajudeu a entendre més el mon que ens envolta!
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
2 comentarios:
Jo no crec que sigui egoista. Un conjunt de trets culturals que ens identifica (i ens identifica perquè ens fa diferents) pot desencadenar un sentiment patriòtic, però no perquè ens faci diferents o el sentim propi ha de ser un sentiment egoista. Un sentiment proteccionista, per un tema d'arrels, estima, tradició i/o d'altres potser si -cosa que sovint fa que hi hagi un cert temor al canvi (progrés) gens positiu. Seria egoista si no els* volguéssim compartir, però no crec que això passi precisament perquè no afavoriria gens la seva permanència.
*trets culturals
No en sabia res d'aquest nou blog, promet molt jeje. He comentat al teu primer post també.
con la patria hemos topado! jo crec que sí que és egoista en el sentit que li dóna l'instint de supervivència als nostres actes (encara que de fet el voler transmetre gens sigui per la perpetuació de l'espècie que és un bé major...). per lluitar contra la veritat màxima, que estem sols al món però necessitem als altres per sobreviure, d'alguna manera ens hem de relacionar, i pel que he vist fem servir el criteri de "tenir alguna cosa en comú". una inquietud, un edifici, una classe econòmica, una persona, una idea, veure el doraimon de petits, i la única cosa invariable, i per tant és lògic que sigui poderosa, en les nostres vides, és el lloc on hem nascut/crescut. em sembla important tenir arrels per no sentir-se tan perdut, però quan el patriotisme (que pel que he vist al diccionari implica activitat en pro la causa) comença a estar per sobre la lògica no pot aportar res de bo. que dius com si fos tan fàcil establir una lògica comuna. estamos trabajando en ello.
Publicar un comentario